Els premis IgNobel són una paròdia dels premis Nobel que tots coneixem. En anglès IgNobel es pronuncia igual que ignoble, que vol dir "innoble", d'aquí el seu nom. S'atorguen des de l'any 1991 i estan organitzats per la revista d'humor científica Annals of Improbable Research (AIR). L'entrega dels premis se celebra en el Sanders Theatre, de la Universitat de Harvard.
Aquests premis guardonen investigacions que provoquen el riure, però que tenen un enfoc totalment científic i seriós. Es valora, sobretot, el caire inusual i imaginatiu en els camps de la ciència, la medicina i la tecnologia.
Aquests premis guardonen investigacions que provoquen el riure, però que tenen un enfoc totalment científic i seriós. Es valora, sobretot, el caire inusual i imaginatiu en els camps de la ciència, la medicina i la tecnologia.
Per fer-vos una idea us descric els premis que s'han entregat aquest any 2009:
Veterinària: Catherine Douglas i Peter Rowlinson de la Newcastle University, Newcastle-Upon-Tyne, UK, per demostrar que les vaques a les que els seus amos han posat nom, donen més llet que les que no tenen nom.
Pau: Stephan Bolliger, Steffen Ross, Lars Oesterhelweg, Michael Thali i Beat Kneubuehl de la Universitat de Berna, Suissa, per determinar si fa més mal ser colpejat al cap per una ampolla de cervesa plena o una de buida.
Economia: als directors de quatre bancs islandesos per demostrar que quatre banc petits poden transformar-se en grans bancs, i a l'inrevés.
Química: Javier Morales, Miguel Apátiga i Víctor M. Castaño de la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic, per crear diamants a partir de tequila.
Medicina: Donald L. Unger, de Thousand Oaks, California, per investigar una possible causa d'artritis en els dits, fent-se cruixir els dits de la mà esquerra -i mai els de la dreta- durant seixanta anys.
Química: Javier Morales, Miguel Apátiga i Víctor M. Castaño de la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic, per crear diamants a partir de tequila.
Medicina: Donald L. Unger, de Thousand Oaks, California, per investigar una possible causa d'artritis en els dits, fent-se cruixir els dits de la mà esquerra -i mai els de la dreta- durant seixanta anys.
Física: Katherine K. Whitcome de la Universidad de Cincinatti, per determinar analíticament per què les dones embarassades no cauen mai cap endavant.
Literatura: a la Policia d'Irlanda per escriure i presentar més de 50 multes al conductor amb més infraccions del país -Prawo Jazdy- que en polac significa "carnet de conduir".
Salut pública: Elena N. Bodnar, Raphael C. Lee, i Sandra Marijan de Chicago, per inventar uns sostenidors que, en cas d'emergència, poden convertir-se en un parell de màscares de gas.
Matemàtiques: Gideon Gono, governador del Zimbabwe Reserve Bank, per donar a la gent un senzill mètode per manejar una gran quantitat de números, en fer que el seu banc emeti bitllets que van des d'un cèntim fins a cent trilions de dòlars (100.000.000.000.000$).
Aquí teniu l'enllaç on trobareu els premis de tots els anys. Val la pena mirar-se'ls!!!
No sé si us interessa massa la ciència, però en tot cas, davant d'això, és impossible quedar-se indiferent!!!
Si teniu alguna idea igual us hi podeu presentar...
6 comentaris:
Espectaculars! he tingut a les mans diners de Zimbabwe, cal dir que els zimbzbwesos te'ls vénen com un souvenir, gairebé haurien de ser desplegables! ah! ells volen cobrar en dolars USA ;)
Jajajaja, genial!!
M'encanta i em consola comprovar que, dins un món tant convuls i corromput com el que tenim, hi ha gent que perd el temps descobrint i/o comprovant tonteries tant tontes i d'altres que decideixen perdre'n una mica mes en premiar-los. Penso que el sentit de l'humor, a la vida, és fonamental. I saber riure de nosaltres mateixos com a societat i com a civilització que se suposa "intel·ligent", és vital.
Una abraçada.
En n'hi ha de ben curiosos però també en n'hi ha de ben ximples, ja ja ja
Estic totalment d'acord amb l'Anna: Quina manera de perdre el temps descobrint i premiant tonteries
Salut
I tant que me'n miraré més d'aquests "premis" l'humor és necessari ara més que mai, i aquest és molt bo!
Publica un comentari a l'entrada