24 d’octubre del 2009

REMEIS CASOLANS PER CURAR-HO TOT (O QUASI).






Com és sabut per tothom, no només les medicines de la farmàcia curen. Hi ha milers de remeis i trucs d'estar per casa per a qualsevulla malura imaginable. I de ben segur tots els que això llegiu en sabeu algun, de remei casolà, més o menys eficaç. Jo m'he dedicat a fer-ne una petita tria i n'he trobat de força curiosos.


He evitat posar remeis a base d'infusions o herbes -donat que són molt populars- i m'he centrat en els que m'han semblat més originals, pels "ingredients" emprats.


Aquí en teniu una petita mostra:



Per baixar la febre: Ratllar una patata crua amb un ratllador gruixut i aplicar aquesta pasta sobre l’estómac o el front. Canviar-la quan estigui seca.



                              Fer una compresa amb una ceba aixafada i posar-la a la planta dels peus. Mantenir-la d’aquesta manera, amb l’ajut d’alguns mitjons, fins que s’assequi i canviar-la per una altra.


                              Tallar un patata en rodanxes i mullar-les amb vi. Col•locar-les en les temples embolicades en un drap.

                              Posar-se una llesca de pa torrat a la planta de cada peu, sucada amb vinagre. Embolicar-se els peus amb un drap de cotó o bena.

                              Barrejar cinc cullerades de mató amb unes gotes de vinagre i afegir llet fins que es formi una pasta no molt espessa. Mullar uns draps de lli o cotó amb la pasta i aplicar les compreses al voltant dels panxells. Cobrir amb una bufanda de llana i canviar-les cada cop que s’escalfin.

Per a les panses a la boca: Aplicar unes gotetes d'orina pròpia amb un cotó. Efectiu quasi immediatament.
Per a les picades: Aplicar al lloc on t’han picat llimona, aloe vera o vinagre. Si posem llimona no ens pot tocar el sol, doncs ens cremaríem.
Per a les morenes: Portar una castanya borda a la butxaca.
   
                             Partir un tomàquet madur per la meitat i aplicar-lo amb pressió contra l’esfínter anal. Per això, podem seure a sobre o bé estirar-nos amb el tomàquet aplicat amb una gasa.
Per a les berrugues: Aplicar-se el suc que surt de les garrofes verdes.
Pel mal de cap: Agafar un cogombre i tallar-lo en trossos. Després, cal posar-lo sobre el front i els canells i mantenir-lo mentre estem estirats.
Per a la tos: Tallar una ceba per la meitat i col•locar-la a sota del llit, mentre es dorm.
Per a les ulleres sota els ulls: Es fa una barreja amb julivert i una aspirina en un morter i s’aixafa tot ben aixafat. Amb la barreja resultant i unes gases fem uns embolcalls que ficarem sota els ulls on surten les ulleres. Agafarem bé a la pell amb esparadrap i ho deixarem posat tota la nit.
Per al mal d’ossos: Fer una sopa “mal feta” de pa torrat xopat amb vinagre i embenat en el lloc del mal.
Per treure el singlot: Tancar els ulls i amb els dits polze i índex pressionar suaument les parpelles i mantenir la respiració uns segons. El singlot desapareixerà com per art de màgia.



En coneixeu d'altres?
Quines "malalties" curen?
Us els ha explicat l'àvia o els heu tret d'Internet?

9 d’octubre del 2009

MENTIDERS!!!!!!!!!!!!!!


Segur que tots ens hem sentit dir algun cop: has d'anar sempre amb la veritat pel davant! No diguis mai mentides!

Quan s'és infant no és gaire difícil (aparentment), però la cosa es complica amb el pas dels anys: ens anem tornant –vulguem o no- mentiders de mena.

Que si ara una mentida pietosa, que si ara una sense importància, que si una altra per guardar les aparences...

Un cop vaig llegir que cadascú de nosaltres diem, de mitjana, unes 20 mentides diàries. Tipus: "m'alegro de veure't!", "arribo tard perquè el tràfic està impossible", "avui tinc un mal de cap...", "què bo que està aquest menjar!", així com d'altres de més grosses i transcendents.

Altres mentides molt en boga són les relacionades amb el ciberespai i Internet: per exemple, quan posem el nostre perfil en un blog, o quan ens relacionem amb altres internautes en les xarxes socials; igualment quan ens posem un pseudònim per nom, quan diem la nostra edat, gustos, condició física, etc. En aquestes circumstàncies es fa molt difícil saber si l'altra persona és del tot sincera o no; podem vendre la imatge nostra que més ens agradi, totalment distorsionada si volem, i la resta de navegants internàutics -que no ens coneix- se l'ha de creure per força.

És possible viure sense dir mentides? N'heu dit últimament? Quina és la més sonada que recordeu?

Jo, una que em fa gràcia recordar és de quan era petit: deuria tenir uns 10 anys, em feia pànic la piscina i, és clar, no sabia nedar. A l'escola en teníem, de piscina, i un cop a la setmana hi anàvem una hora. M'havia inventat deu mil excuses per no anar-hi i un dia vaig agafar una targeta de visita del meu pare i vaig escriure al darrera (amb una lletra que us podeu imaginar) que no podia banyar-me ja que tenia la grip. Em sembla que el professor encara riu ara i, com us podeu imaginar, vaig acabar dins l'aigua!!!

Related Posts with Thumbnails