28 de gener del 2009

SEXE TÀNTRIC

És el camí a seguir...

27 de gener del 2009

COLTAN

Avui m'he assabentat de què és el coltan, i m'ha impactat tant que us ho vull fer saber. La informació l'he treta d'un article d'Amnistia Internacional, he buscat vídeos a Internet i un article del diari El País titulat "El coltan, un mineral estratégico"
Saps que el teu ordinador té un preu elevadíssim?
Perquè la seva fabricació és impossible sense coltan. Més de 30.000 nens i nenes maten i moren en un conflicte que sacseja l'Àfrica Central i centenars de milers de persones ho estan pagant aquests dies. Un dels motius: el control del coltan.
I et preguntaràs: què és el coltan i per què pot convertir nenes i nens en soldats? Coltan és l'abreviació de columbita i tantalita, dos minerals que units els fa imprescindibles en la fabricació de telèfons mòbils, ordinadors, càmeres digitals, sistemes militars...i, davant d'un mercat gegantí, la República Democràtica del Congo posseeix el 80% de les reserves mundials.
Lluny de portar prosperitat al país, és part de l'origen d'un conflicte que amenaça amb tornar-se etern. Gran part dels ingressos de la venda de coltan han servit per comprar armes per l'exèrcit i les milícies, provinents d'Estats Units, Bèlgica, França, Alemanya i Xina, entre d'altres.
El resultat? Una guerra en la que ja han mort gairebé 5 milions de persones, més de 350 dones i nenes són violades cada mes, hi ha gairebé 2 milions de desplaçats, i uns 7.000 nens i nenes combaten com a soldats.
Se'ls treu a la força de l'escola o de les seves cases. Són maltractats, torturats, són violats i obligats a violar i a assassinar. En la regió de Kivu, la meitat dels menors que havien estat desmobilitzats han tornat a ser reclutats. La seva experiència els converteix en valuosos reclutes i els posa en especial perill. I tot per a que en els països desenvolupats poguem parlar pel mòbil o escriure un e-mail.
Com posar fi a aquesta situació? No cal que llencem l'ordinador, sinó tot el contrari: fes-lo servir per ajudar a les víctimes d'aquest conflicte. Faràs molt per aturar aquesta masacre si et sumes a la petició d'Amnistia Internacional al Govern de la RDC.

Congo's Blood Coltan war

17 de gener del 2009

Y SIN EMBARGO TE QUIERO

Vull regalar-vos un vídeo fantàstic, una cançó preciosa cantada per Olga Román i Joaquin Sabina. No em canso d'escoltar-la....

10 de gener del 2009

MAQUINETES D'AFAITAR

Ja fa uns quants anys que m'afaito i no és per dir-ho, però crec que quan ho he fet la cara em queda bastant fina. Vaja, que no m'hi podria encendre una cerilla, com aquells vaquers de les "pel·lícules de l'oeste".

Les maquinetes d'afaitar que he tingut han estat totes força corrents, sense grans pretensions, diguem-ne. Ni cares ni barates. No en tinc cap queixa, d'elles: mai m'han deixat tirat ni a mig afaitar, mai han perdut el tall, mai s'han deixat cap pèl sense arranar.
No sé si últimament heu vist algun anunci d'aquests aparells. Jo si, i de vegades no sé si anuncien maquinetes d'afaitar o naus espacials: amb aquells primers plànols, amb aquelles imatges microscòpiques en 3D en que es veu el pèl aixecant-se del porus i sent tallat sense compassió, amb les ganivetes de disseny girant a tocar de la pell... Quin realisme!!!
Reconec que es fa difícil resistir a la temptació de fer-se amb aquest enginy: ha de ser quasi orgiàstic tocar-se la cara un cop afaitat. Les dones se't deuen tirar al damunt en veure't tan ben rasurat. L'èxit social ha d'estar a tocar de la mà després de fer servir una cosa així.
Jo, com tot això de l'èxit em fa mitja por, prefereixo seguir-me afaitant amb la meva vella i estimada PHILISHAVE DE LUXE...per si de cas.

2 de gener del 2009

CAP D'ANY


Amb l’arribada d’aquestes dates –des de fa uns anys- em vénen al cap una sèrie de pensaments incongruents i confusos. No és per espantar-vos (si és que algú llegeix això, que ja ho dubto), però s’ha instal•lat en la meva ment una mena de rebuig frontal a celebrar el canvi d’any.
Un acte molt típic entre la gent d’aquestes contrades és formular-se una sèrie, més o menys llarga, de bons propòsits (o no) per a l’any que s’enceta. Però deixem-nos estar de ximpleries: la majoria de gent se n’oblida d’aquestes sanes intencions als pocs dies (per no dir hores) d’haver-les formulat. I així any rera any.
Ja comencem a ser una mica grandets i el que hauríem de fer –si és que de debò ens volem proposar bones accions- és formular-nos-les cada matí en llevar-nos. A part de badallar i treure’ns les lleganyes; això és el primer en què hauríem de pensar cada dia, i no només un cop a l’any.
No és que estigui en contra de les celebracions, que ja m’agraden, el que estic en contra és de tant consumisme inútil i devastador: milers de kilowatts gastats en il•luminació; tones de plàstic llençades en forma de gots d’un sol ús que, al seu torn, serveixen per ingerir milions de litres d’alcohol que, al seu torn, maten un bon grapat de neurones a cadascú dels que l’ingereixen.
I tot per passar d’un any a un altre, com si aquest canvi de numeració ens portés quelcom de diferent. Serem els mateixos d’abans, la sort que tindrem no dependrà –en cap cas- de començar o no un any nou, els amors i les amistats vindran donats per la nostra actitud i predisposició i no pel fet d’encetar any, que seguim tenint feina vindrà donat per l’evolució de l’economia, no per la màgia de l’any nou... La llista seria interminable.
Potser em direu que sóc massa racional, però quan, any rera any, veig que segueixen havent guerres, que segueix morint la gent de fam, que segueixen morint dones a mans de mascles prepotents, que seguim contaminant i carregant-nos el Planeta...quan veig i penso en tot això se’m treuen les ganes de quasi tot.

Related Posts with Thumbnails