30 de novembre del 2008

MIL SOLES ESPLÉNDIDOS

Enllaçant amb l'últim article de la meva amiga GAIA (http://elfamo.blogspot.com) referent a la situació de la dona en l'actualitat, us vull recomanar un llibre colpidor: "Mil soles espléndidos". Ja n'havia fet referència en un article anterior, però vull tornar a recomanar-lo: el que en ell es relata és la situació tan desgraciada i desesperada en la que es troba la dona en els països islàmics en general, i a l'Afganistan en particular.
Mai havia llegit un llibre tan dur i tan trist. Pensar que en ple segle XXI hi ha dones que valen tan poc i són tan menyspreades pels "mascles" d'aquests països (i tot en nom de la religió) és esfereïdor.
I no només en aquestes cultures: la nostra veïna, una coneguda o potser una amiga poden ser víctimes -ara mateix- dels maltractaments físics o psíquics del "mascle" de torn.
Cap a on anem?

20 de novembre del 2008

EL PRESENT

Adjunto un text d'en Ramon Folch, publicat a El Periódico. Reflexiona sobre passat, present i futur. M'ha impactat i vull compartir-ho amb tots vosaltres. És sensacional.

El present és l'efímer trànsit entre el passat esvaït i el futur ignot. Per això l'eixamplem amb memòria i prospectiva. Vivim en un present virtualment ampliat que incorpora a l'actualitat l'abast dels nostres records i l'avenir extrapolable. Això ens permet de sobreviure amb un mínim de confort mental, perquè desbordem l'estreta dimensió de les coses realment en curs.

Integrals i derivades permeten el càlcul infinitesimal, que és la base per entendre les corbes, o sigui la realitat. La geometria de les coses orgàniques ignora la línia recta. La vida és un conjunt de ziga-zagues que l'aritmètica no explica. Calen funcions i equacions, fetes amb fraccions minúscules de rectes i quadrats, que són els elements senzills i ortodoxos que tothom entén. Els entén tothom, però no existeixen espontàniament. Per això viure, costa.

El present és una derivada, o sigui el pendent efímer d'una recta tangent, en el moment de l'observació, a la corba de la vida. És massa poc. Necessitem veure un bon tros de la funció. Necessitem recordar les immediates derivades anteriors i preveure les que immediatament vindran. Aleshores ens fem una idea de la corba en què vivim i respirem alleujats.

El llenguatge filosòfic ho explica d'una altra manera, però vol dir això mateix. Sempre passa amb els llenguatges, els quals estableixen barreres d'incomprensió entre interlocutors que parlen diferent, encara que pensin igual. El present es pot explicar de diverses maneres, però sempre és el mateix: quasi res. Per això costa d'instal·lar-s'hi. No es pot, de fet.

Societat
Necessitem un present ampliat. Més encara: necessitem el present dels altres, també. Molts presents petits fan un present igualment estret, però una mica més profund. Se'n diu societat. Amb el nostre present efímer, aprofundit amb el dels altres i eixamplat amb records i projectes, anem fent. Això també es pot expressar matemàticament, però segurament no cal.

La societat és l'ampliat present compartit. És a dir, memòria col·lectiva i projecte comú. Projecte de barri, de ciutat o de país. El projecte personal és més governable, però del tot insuficient. Comporta regir un corba sense referents espacials, no treu cap a res. Alhora, la supeditació de la corba personal al feix social de funcions coralitzades, engavanya, frustra i distorsiona. Costa trobar l'equilibri just. És una harmonització de compromisos.

Sembla complicat. És complex. Els simplismes no serveixen per a entendre-ho. Però els entén tothom, com les rectes i els quadrats. Esdevenen eslògans publicitaris o consignes de partit. Auguren presents feliços i futurs encara millors. O presents atroços i futurs espantables. Obliden que parlen de derivades instantànies. O potser no ho saben. En tot cas, pretereixen la corba, la funció que descriu la trajectòria de la vida.

Amb els nihilismes passa igual. Són la versió negativa de la mateixa interpretació frívola. Les creences religioses ho transcendentalitzen. Reconforten, però confonen encara més. Potser sí que la corba té destí, però no s'entreveu mitjançant gestos pietosos. La fe de debò deu ser una altra cosa. Ho deixaria aquí.

Tot plegat seria més fàcil si fos diferent. Però aleshores seria una altra cosa, no aquesta cosa que és la realitat. No en tenim d'altra. Ens hi hauríem d'acostumar. Trobo.

13 de novembre del 2008

EXISTEIX EL NO RES?

Què passa quan no passa res?
Aquesta pregunta em volta tot el dia pel cap, i la veritat és que se'm fa difícil imaginar alguna situació o algun moment en que no passi res.
Si més no, sempre passa el temps, que tot i que no es veu, ni es toca, ni s'olora fa canviar l'estat de les persones i de les coses.
Intentar discernir sobre aquestes qüestions metafísiques es fa una mica difícil, però no deixa de ser una manera d'exercitar la ment, que en aquests temps que corren va una mica escassa d'imaginació i rebeldia.

11 de novembre del 2008

REMEMBER



És curiós com l'atzar et porta, de vegades, a llocs inesperats. El que més m'agrada de l'atzar és que no avisa: és com un intrús que et visita sense que te n'adonis.
Aquesta tarda m'he trobat amb l'atzar: a la cruïlla de la Travessera de Les Corts amb el carrer Equador. Uns familiars m'han portat en cotxe fins aquest punt -en que les nostres rutes se separaven- i m'he trobat cara a cara amb l'edifici a on, possiblement, he passat més hores de la meva infantesa......el col·legi Pare Manyanet.
Quan he estat conscient d'on estava m'ha entrat una suor freda, una mena de paràlisi emocional m'ha envaït. Tenia dues opcions: apretar a córrer en direcció contrària o agafar el toro per les banyes i plantar-li cara. He triat la segona.
Després de 28 anys de no fer-ho he tornat a travessar aquella porta, que llavors em semblava enorme i avui era com si m'hagués d'ajupir per passar-hi. No he torejat mai, però quan he entrat m'he sentit com un torero (o un gladiador) entrant a la plaça on l'espera la "bèstia". La meva bèstia particular eren un munt de records i sensacions als quals em sentia entregat; "que sea lo que Dios quiera" he pensat en travessar la porta (el col·legi em fa parlar castellà, fins i tot encara he de recitar les taules de multiplicar en castellà, perque sinó no les sé...).
Eren les 17.30 i un munt de progenitors i fills voltaven per tot arreu: era com si tots sabessin que jo no hi feia res allà; alumne no puc ser i pare...de qui? Però tot això m'ho he fet jo solet: ningú ha sospitat de mi ni de les meves intencions.
Passats els primers minuts i en veure que moltes coses seguien iguals i d'altres ni les coneixia, i en veure que no em passava res greu, he fet alguna foto i he marxat per on he vingut.
I aquí estic explicant-vos-ho i pensant que tot ha estat una al·lucinació (coses de la lluna plena...)

10 de novembre del 2008

"DESCANS"

Ara que és de nit sembla que sigui més fàcil concentrar-se i posar en ordre les idees. El dia ha estat profitós (com tots els altres que porto a Barcelona). He comprat un llibre: "Esquizo", d'en Ricard Ruiz Garzon; és el testimoni real de gent que pateix d'esquizofrènia i el del seu entorn immediat; això m'ha servit d'excusa per passejar-me per l'Illa de Diagonal: entretingut. Quan veig tanta gent de cop sempre em pregunto: "quines històries hi ha darrera cada persona?", "És feliç o no, aquest que em mira o aquell que va amb els ulls tancats?" Suposo que algú deu pensar el mateix de mi...
La tarda me l'he passada a casa i se m'ha fet curta. M'agrada estar a casa.

8 de novembre del 2008

CAP DE SETMANA GARROTXÍ


Avui escric des de casa meva, a La Garrotxa. M'he pres aquests dies "de vacances" urbanes per poder veure als amics i donar un cop d'ull a la casa, no fos cas que la trobés ensorrada...
Ahir dissabte vaig anar de visita a la torre de Collserola: impressionant. Per les seves mides, pel seu disseny "monstruós", per pensar en allò que representa...
Em vaig fer un tip de caminar carretera amunt fins a trobar-la (tot i que la veia des de feia estona), i un cop rendit als seus peus em vaig enfilar en un ascensor vitri que em va "projectar" fins a la planta 10 de l'estructura. La vista -com us ho podeu imaginar- és immillorable: res que et faci nosa als ulls (excepte la maleïda boira-calitja que justament ahir va ser-hi present) i 360 graus de visió per anar passant l'estona.
Tot i això no crec que m'hi vegin gaire sovint, per allà: vaig llegir que la radiació que emeten totes aquelles antenes -n'hi ha centenars- equival a la d'un línia elèctrica de 400 kV (la tristement famosa MAT). Potser per això ahir nit em va costar tant dormir....
Per cert: vaig fer-hi unes fotos que penjaré en el bloc tant bon punt pugui. Espero que us agradin.


7 de novembre del 2008

TEST DE VISIÓ

En aquesta pàgina podeu fer un test de visió, per saber si teniu algun tipus de daltonisme o, simplement, per passar una estona fent unes proves de visió.

6 de novembre del 2008

VA DE PLANTES

Aquest matí visita al jardí botànic de Montjuïc; m'ha encantat, tant el jardí botànic en sí, com l'exposició de fibres vegetals. Molt curiosa.

La visita a les clavegueres l'he deixada córrer, doncs s'ha de demanar dia i hora. Potser en un altre moment...

Afegeixo unes quantes adreces de jardins botànics espanyols, per si algú està interessat en fer unes visites virtuals...

  1. Jardín Botánico Atlántico (Gijon): http://www.botanicoatlantico.com/
  2. Jardí Botànic de Barcelona (Barcelona): http://www.jardibotanic.bcn.cat/
  3. Jardí Botànic Mar i Murtra (Blanes): http://www.marimurtra.cat/
  4. Jardí Botànic de la Universitat de València (València): www.uv.es/jardibotanic
  5. Jardí Botànic de Sóller (Mallorca): http://www.jardibotanicdesoller.org/
  6. Jardín Botánico de Córdoba (Córdova): http://www.jardinbotanicodecordoba.com/
  7. Jardín Botánico de la Universidad de Málaga (Málaga): www.uma.es/investigadores/grice/
  8. Jardín Botánico-Histórico La Concepción (Málaga): http://www.ayto-malaga.es/
  9. Jardín Botánico Universitario de Sierra Nevada (Granada): jarbot@ugr.es
  10. Jardín Botánico Canario "Viera y Clavijo" (Las Palmas de Gran Canaria): http://www.jardincanario.org/
  11. Jardín de Aclimatación de la Orotava (Tenerife): http://www.icia.es/
  12. Real Jardín Botánico (Madrid): www.rjb.csic.es/
  13. Real Jardín Botánico Juan Carlos I (Alcalá de Henares): http://www.rjbalcala.com/
  14. Red Andaluza de Jardines Botánicos en Espacios Naturales (Sevilla): www.juntadeandalucia.es/medioambiente
  15. Jardín Botánico de La Rioja (Nájera): http://www.jardinbotanico.net/

Ha arribat el crepuscle a Barcelona, les ombres i la foscor s'apoderen de la ciutat....

PERDÓ

Primer de tot demanar perdó al meu seguidor anònim. Miraré de seguir publicant el diari de les meves "memòries barcelonines".
Reprenent el fil del relat, puc dir que continuo visitant allò que m'havia proposat. Ahir dimarts vaig anar al Parc de la Ciutadella a gaudir del verd i a passejar per entre arbres i matolls. Preciós, tot i que una mica deixat, com tota la jardineria urbana que aquests dies vaig observant (deformació professional...). Tot seguit em vaig endinsar en el museu de zoologia; potser m'havia creat moltes expectatives, però la veritat és que em va decepcionar bastant. És com antic, com si de cop i volta tornessis 50 anys enrere: molta fusta per tot i vitrines (moltes) plenes d'animals dissecats i d'esquelets. No sé si és que un museu de zoologia no dóna per a més, però vaig trobar a faltar més eines interactives i didàctiques, més tocar i menys mirar. No vull estendre'm en el tema.
Per a demà dijous la previsió és el jardí botànic i un exposició sobre fibres vegetals i també voldria visitar les clavegueres (em consta que alguna part es pot veure...)
Ah, i aquesta nit he anat a un concert a la sala Apolo: el de "La troba kung-fu", ex "Dusminguet"; aquests nois de La Garriga ho fan de p... mare!!!! No hi cabia ni una agulla i no hem parat de ballar ni un moment.... Enhorabona!!!

Bé, ara ja he fet la meva part dels deures i vaig de cap al llit.

BON NUIT!!!! (i records al meu seguidor...)

3 de novembre del 2008

RE-DESCOBRIR BARCELONA

Avui diumenge començo una mena de "repte": m'hi estaré dues setmanes a BCN, sense cap obligació de cap mena, sense haver de treballar, sense haver de patir per res (o quasi); vull dedicar-me a voltar i llegir, sobretot. Tinc moltes ganes de veure i conèixer allò que "em queda" de BCN, vull posar en ordre els meus pensaments i vull sentir-me bé.
Ja sé que sóc un pèl massa optimista, però per desitjar que no quedi!!!
Aquest vespre m'he instal·lat i vull fer una mena de diari de bitàcora: ara vaig a menjar panellets, que sento com em criden des de la cuina...

Bona nit!!!!

Related Posts with Thumbnails