12 de setembre de 2009

DALÍ-GALA vs. GALA-DALÍ

Dalí sempre m'ha sorprès. Sempre hi descobreixo alguna faceta nova, algun esdeveniment sorprenent.

Fa uns dies vaig tornar a visitar el seu museu, a Figueres, i en sortir vaig decidir escriure sobre ell. S'ho mereix.


Al voltant d'aquesta mena de personatges se n'expliquen moltes,
d'històries, anècdotes i curiositats i ara us en vull fer cinc cèntims d'alguna que m'ha sorprès.

Al poc
temps de casar-se amb la Gala, en Dalí li va prometre que algun dia li compraria un castell, tot i no tenir cap intenció de fer-ho. Però al cap dels anys –ella no se n'havia oblidat, d'aquella promesa- l'hi reclama. La cosa està entre els castells de Foixà, el d'Empordà i el de Púbol; sent, finalment, aquest últim el triat. Corre l'any 1969.

Donat el mal estat del castell, aquest és sotmès a una profunda
restauració: tot l'exterior es manté fidedigne a l'original i l'interior és decorat, totalment, per Salvador Dalí. I una part del castell és transformada en una cripta on han de ser enterrats Dalí i Gala.

Gala viu al castell
i allí rep innumerables visites, entre elles les del seu marit Dalí i les dels seus amants (que en tenia alguns, amb el consentiment del pintor). La condició que havien pactat és que al castell només hi podia anar qui havia estat prèviament convidat per Gala, inclòs el seu marit.

I tornant a la cripta, dir que en ella s'hi troben les tombes del matrimoni, totes dues unides. Dalí havia imaginat que, en reposar-hi tots dos, volia que els enterressin donant-se la mà. Units fins a l'eternitat.

El final d'aquesta història és que Gala està enterrada (incinerada) al castell –va morir l'any 1982 a Portlligat i va ser portada a Púbol en el seu Cadillac- i Dalí, per voluntat pròpia, al Teatre-Museu de Figueres.










14 comentaris:

garbi24 ha dit...

Va ser un ser molt extravagant , però alhora un gran pintor i artista , que molta gent encara ara no agrada o l'hi agrada molt.
Podem dir que va deixar emprenta .

gerardeli ha dit...

El que és segur és que no deixa indiferent: ni la seva obra ni la seva vida.

yraya ha dit...

Extraña pareja esta, y la Gala, menudo personaje, he leído algo sobre ella y me dejado con la boca abierta, tenia una vida un tanto avanzada para aquel tiempo.
El museo lo he visitado dos veces y seguro que habrá una tercera visita, hay mucho por descubrir.

Lluís Anton ha dit...

què és el que més et "sorpten" ?

gerardeli ha dit...

Home...em sorprèn la tolerància d'en Dalí amb els amants de la Gala (en castellà s'en diu candaulismo i en català no ho he trobat), em sorprenen les contínues excentricitats del pintor, la manera de dissenyar la seva tomba al castell de Púbol...

Thera ha dit...

M'agrada Dalí, la seva obra més primerenca. I també el personatge, una biografía interessant.

GAIA ha dit...

Jo també he visitat el Museu de Figueres i vaig quedar fascinada. Aquests dats que ens explica els desconeixia i m'ha sorprès també la tolerància d'en Dalí. Encara que fossin una parella avançada a l'època, en l'actualitat, aquestes excentricitats també donarien a parlar i sortirien a tots els programes del cor (je je)
No es coneix si en Dalí també tenia altres amants?

Mercè ha dit...

Aquest estiu jo també hi vaig ser, al Museu de Dalí a Figueres. Dalí m'encanta. La seva obra és meravellosa i, de vegades, tan inquietant. El problema era la quantitat de gent que hi havia. Vaig fer fotografies per assaborir la seva obra a casa, amb més tranquil·litat.
Aquesta part de la història la desconeixia.
Salutacions.

zel ha dit...

JO....com que sóc nascuda i durant molts anys viscuda a Figueres, el tinc molt arrelat...l'obra m'egrada, però ell, no sé, un xic esperpèntic...

MIA ha dit...

hola, ja fa uns mesos vaig escriure i penjar fotos sobre Dalí si entres a la pàgina tu pots mirar potser era pel febrer no recordo exacte. Està mot bé Portlligat i la casa, ja he estat tres vegades, el museu també unes quatre vegades ja no recordo. Era un crac!

MIA ha dit...

un petit incís, era pel març l'article ok! al blog artistes en acció.

gerardeli ha dit...

Me'l miro. Gràcies!!!!

GAIA ha dit...

La pintura de Gala mirant el mediterrani i Abraham Lincoln que només el pots visualitzar quan t'allunyes del quadro també hi ha un altre manera de veure aquest sorprenent efecte. A més llum veiem a la Gala i a més penombra a en Lincoln. Desconeixia que, depèn de la intensitat lumínica es pot veure un efecte o l'altre. M'acabo d'assabentar i ho he volgut compartir-ho (potser ja ho sabies...)

gerardeli ha dit...

No, no ho sabia. Gràcies per la informació!!! Me'l tornaré a mirar per gaudir d'això que expliques.

Related Posts with Thumbnails