Avui feia cinc dies des de l'última connexió amb totes i tots vosaltres. L'últim moment va ser dijous passat, just abans de que un llamp caigués a sobre de casa meva.
Va petar molt fort. Un soroll sec i contundent. Implacable.
De resultes de l'impacte (elèctric) van quedar fora de joc la pantalla de l'ordinador, la connexió a internet, el televisor, el telèfon, una estació meteorològica i gairebé la casa sencera.
De cop i volta em vaig sentir com aïllat del món exterior i, tot i que em quedava la ràdio, no era el mateix...
Ara, mica en mica, va tornant la "normalitat" i les connexions es reprenen.
Us he de confessar que us he trobat a faltar. De debò.
7 de juliol del 2009
US TROBAVA A FALTAR
Publicat per gerardeli a 22:51
Etiquetes de comentaris: emocions, enrabiades, pensaments
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Osti tu! quina por que em fan això dels llamps!
Sort que no ha passat res greu, tot el què sigui material es pot arreglar...
Un petonàs
Realment si que fa por. Desprès d'aquesta feta s'han d'extremar precaucions i tot així, a vegades, no hi ha res a fer. De fet, el que és important (com diu la Meia) és que tot ha estat material. Que hi farem!
Petooooooooooons
Ostres quin espant!sort que n'has sortit sa i estalvi!
A mi les tormentes em fan una mica de por , no sé perquè....
Moltes gràcies pels vostres ànims!!! I espero no haver de patir mai més un llamp intrús. Ara, quan hagi tempesta, desconnectaré tots els aparells elèctrics i em ficaré sota el llit.
Noi!!! És que les tempestes les tenim a l'ordre del dia!!!! No ens volen deixar... Sort que tot es pot arreglar!
I amí que m'encanta quan estic a casa sentir tempesta!..Però quina por passo quan entre el tro i el llampec no hi ha ni uns segons...
Ànims! Això és com una loteria, millor dit, és més fàcil que et toqui un llamp...diuen.
N'hi que ho juris!!! A mi la loteria no m'ha tocat mai, en canvi el llamp...
Les tempestes és bonic sentir-les de lluny, i veure els llamps també; però quan les tens a sobre fan molt de respecte.
Lo importante es, que a pesar de los destrozos que ha ocasionado el rayo, estás por aquí.
Una abraçada
És molt increïble, per qui no hi està acostumat, però l'enyor és ben cert, jo el sento també quan no puc connectar-me i passar....benvingut a casa!!!! Petonassos!
Quan serà publicat el post de la 2ª part del Marroc amb les seves curiositats?
Estem en vil!!!
Aviat, aviat: s'està coent a foc lent...
Publica un comentari a l'entrada