Tenia pendent escriure alguna cosa sobre les "curiositats" amb les que em vaig ensopegar al Marroc. N'hi ha de diverses classes i jo he fet una mena de classificació "sui generis".
DENTISTES
És habitual anar caminant per Marràqueix i trobar-te una botiga on hi vénen dentadures postisses.
A mi, personalment, se'm fa difícil imaginar-me com se't pot adaptar bé una dentadura bo i feta; quan normalment és una cosa que es fa a mida i no admet gaires variacions.
Veient l'aparador fa venir com angúnia, no?
SALA DE PREGÀRIA
Aquest rètol el vaig veure a l'estació de trens de Marràqueix: quan arribes a aquest punt pots triar entre anar a orinar o anar a pregar. Tot i que també pots anar al lavabo i després a pregar... perquè no se t'hagi escapat el tren.
AQUÍ ES REUTILITZA
Als marroquins no els hem de donar lliçons de reciclatge: ho practiquen d'una manera imaginativa.
A que mai se us hagués ocorregut fer servir el televisor vell –ara que ve la TDT- per fer un mur? Doncs ells ja fa temps que ho fan: i no us penseu que es tracta d'una exposició d'algun artista avantguardista...
RESANT AL CARRER
Si no has pogut resar a l'estació i t'agafen ganes de fer-ho al carrer, busca't alguns companys d'oració i no et tallis! L'oració pública té lloc 5 cops al dia: el muetzí puja al minaret i des d'allà crida al creients a l'oració.
A les dones no els hi és permès pregar amb els homes....si algú m'explica el perquè estaré encantat de saber-ho.
TRADICIÓ vs INNOVACIÓ
Una de les imatges que em va sobtar va ser aquest contrast entre la tradició (cases fetes de fang) i la modernitat (antenes parabòliques). I el més curiós és que en molts d'aquests pobles de muntanya, tot just els estaven instal·lant l'electricitat.
Puc entendre que en aquestes zones tan deprimides el veure la tele pot ser dels pocs al·licients que tenen, no?
CAOS
Passejant per la medina de Marràqueix podem trobar tota mena de comerços i tallers dedicats a les activitats més diverses. Normalment estan agrupats per gremis, de tal manera que camines per carrers de pelleters, ferrers, ceramistes, brocanters, joiers, sabaters... La primera sorpresa amb la que et trobes és que el trànsit rodat –en carrers tan estrets- té total preferència: la majoria són motos que passen a tota velocitat per entre els vianants, o carros carregats a més no poder, estirats per mules. O t'apartes o t'aparten.
I què dir de les "botigues" o tallers atapeïts fins a l'impossible amb el gènere o la mercaderia pertinent: ferros, sabates, fruites, pells...
Com a mostra la foto:
8 comentaris:
Osti! M'ha impressionat molt això de les dentadures!!
Com va? la que t'agrada te l'emprobes? Si no et va bé, vas probant fins que trobes alguna que ajusti una mica? bufff.. no em vull ni imaginar!
O_o
Molt bona entrada!
Un petó
Opino como Meia, vas probando hasta dar con una que te ajuste a tu boca, puafff, por favor, además me dan mucho repeluz las dentaduras.
El muro formado por televisores, jajaja, si estoy allí con lo que odio esos aparatos, seguro que me los cargo, aunque luego tenga que correr.
Lo de no dejar rezar a las mujeres con los hombres, cuando te enteres me lo cuentas...
Te ha quedado un post de lo más original.
Saludos
Jo sospito que les dentadures són de "segona boca": les treuen de gent que es mor i les reutilitzen.
Veieu com són els reis del reciclatge?
Interessant post!
Estic segura de qui fa turisme a Marrakesh en viatges programats no veu ni una mil·lèsima del que tu ens ensenyes (encara que el caos i desordre salta a la vista). És al·lucinant veure aquestes curiositats.
La botiga de dentadures postisses és increïble!
Amb aquest post t'has superat! Je je je
Pues ahora si que me has dejado de "pasta de boniato", tu crees que son de gente muerta?? por favor, y yo leyendo esto después de cenar.
Yraya: jo n'estic convençut. No crec que fabriquin dentadures a l'atzar per si a algú l'hi van bé.
Deu existir un negoci paral·lel de dentadures, pròtesis i similars...treuen diners de sota les pedres.
fa una mica de ecs lo de les dentadures, el caos tela marinera, suposo que la pobresa porta tot aquest desordre, abraçada.
Publica un comentari a l'entrada