Fa dies que tinc ganes d'afegir un escrit al blog, però no trobo sobre què escriure. Sembla que la font de la inspiració s'ha eixugat temporalment (i no serà perquè no plogui!).
Dono voltes a temes que m'inquieten, però no els trobo prou interessants i no em crec amb el dret de fotre-us el rotllo perquè sí. És curiós, però sempre he pensat que no m'he de crear l'obligació d'haver d'escriure sovint al blog; i ara que fa dies que no hi poso res em sento com malament: com si, d'alguna manera, us estigués traint, deixant de banda, ignorant, passant de vosaltres.
No us ho penseu, eh? Tot i que jo no escrigui, visito els vostres blogs, hi comento, hi tafanejo...
També volia il·lustrar aquest escrit amb un dibuix que té a veure amb la retroalimentació: un dibuix que es dibuixa a sí mateix. Com aquest escrit: que s'escriu a sí mateix.
I tot buscant-lo he descobert qui és el seu autor, i he descobert que també és autor de molts més dibuixos interessants i impossibles; es tracta de Maurits Cornelis Escher, un artista neerlandès (1898-1972) famós pels seus gravats. Aquí teniu l'enllaç per visitar una web sobre ell. Interessant.
Doncs apa, com qui no vol la cosa, ja he parit un altre escrit!!!
Fins aviat!!!
9 comentaris:
Jo també crec que mai ens hem de forçar a escriure, a mi em passa que quan escric perque "toca" i no perque "vull" em surten uns textos bastant lletjos jaja un petó
Tens tota la raó Patrícia: és millor fer poc i bo que molt i dolent. Ens veiem!!!
Estic completament d’acord amb tu: "Més val fer poc i bo que molt i dolent". A mi també em passa igual i penso que no ens hem d’amoïnar per això. De fet, ara acabes de crear un post genial!
... i escriure va a batzegades! De cop i volta tens molt a dir i et sents molt fructifer i també es passen temporades que et sents sec, eixut de paraules i d'idees. Què hi vols fer, és així,... Però mai et sentis obligat a haver de fer-ho perquè toca, això no, aprofita el temps de més tranquilitat per llegir, 'xafardejar',... Salut!
Pel que veig, no ets l'únic, vinc de kikaslog.blogspot.com, i està igual, i com tu, per poc que digueu acaba essent interessant.
Gràcies, Gaia, Thera i Agnès pels vostres ànims. Sou genials!!!
De fet els vostres blogs són els que més visito, i tornant-vos el compliment, també els trobo molt interessants. Cadascú en el seu estil, que no hi ha de millors o de pitjors, sinó diferents.
Bona nit guapes.
ara mateix em miro aquest enllaç d'aquest artista, sort que no tenies un tema interesant! a mi m'has anat com anell al dit, gràcies .bona setmana Santa. abraçada de mia.
Em sembla que la síndrome del "i de què parlo?" està molt estesa a la catosfera! De vegades passa, que voldries tenir ganes d'explicar alguna història interessant... i no et ve res al cap. És frustrant!
Com ja s'ha dit, però, si un es treu la pressió i simplement gaudeix d'escriure quan en té ganes, llavors surt el millor de dins!
Salut.
PS: Vinc de La cullerada...
Ferran: he visitat el teu blog i m'ha agradat descobrir-lo. No dubtis que et visitaré sovint...
Encantat!!!
Publica un comentari a l'entrada