Com cada any, com cada dia de l'any, m'adhereixo i solidaritzo amb les dones -com a persones i com a gènere- de tot el món.
No vaig néixer dona, però tampoc m'hagués importat: per sobre de tot som persones, compartim un mateix món i hem de fer l'impossible per entendre'ns i conviure en pau.
Des d'aquí el meu més profund homenatge a vosaltres, les dones, que lluiteu dia a dia per què no siguin trepitjats els vostres drets.
Per a qui vulgui conèixer la història d'aquesta celebració cliqueu aquí.
7 de març del 2009
DIA DE LA DONA TREBALLADORA (I DE LA NO TREBALLADORA, TAMBÉ)
Publicat per gerardeli a 22:26
Etiquetes de comentaris: reflexions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
A vagades dic, que si hi ha una altra vida, vull ser home., i t'asseguro, que el que estic dient és que m'agradaria tenir la no capacitat de fer-me càrrec de tantes coses, ni la necessitat de controlar-ne tantes d'altres, jo sóc així, com moltes dones. Però reconec que en tot hi ha el bo i el dolent...
Gràcies, un cop més! : )
Doncs, jo, estic encantada de ser dona!
Gràcies per pensar en nosaltres. Ets un solete!
Publica un comentari a l'entrada