L'altre dia vaig decidir anar a veure "En tierra hostil", guanyadora de 6 Òscars; entre ells al de la millor pel·lícula. Aquesta nominació sempre eleva el grau d'expectativa d'allò que vas a veure. Sempre esperes sortir sorprès i satisfet del cinema, dient que és la pel·lícula més bona que mai has vist.
Jo quasi sempre caic de peus a la galleda, m'oblido de que els Òscar no són els únics -ni els més fiables- premis cinematogràfics i acabo sortint decebut.
Dels 131 minuts que dura la pel·lícula em vaig passar uns 100 esperant que passés alguna cosa interessant: res. Era com estar veient un videojoc de guerra d'última generació (i mira que les pel·lícules de guerra no m'agraden!!! Ni els videojocs!!!).
Sí que he de reconèixer que està ben ambientada i impecablement rodada, però se'm va fer llarga i lenta. I la reflexió final -just quan el protagonista no està a la guerra- és l'únic tros que se salva. Tot i així justet, justet. Els americans sempre tan bons i la resta tan i tan dolents!!! És que no s'aguanta.
Els que la veieu ja em direu què us ha semblat, val?
Avisades i avisats esteu...
15 de març del 2010
EN CINEMA HOSTIL
Publicat per gerardeli a 18:22
Etiquetes de comentaris: actualitat, crítica, enrabiades, pel·lícules
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 comentaris:
és exactament això que tu dius: la filmació d'un video-joc. Res més. Ah! si! és clar! i que els americans són d'un bona gent que sembla mentida! ^^
la veritat és que poques ganes que tenia de veure-la....;P
Tampoc la he vista... però moltes vegades em tira enrera el que tinguin tants òscars. M'estimo més mirar alguna pel·lícula de cine independent que els "peliculones".
El cine que em tira bastant és el de la casa de Cameo, m'encanta.
Molta gent opina com tu. També m'han dit que els diàlegs són poc treballats i és llarga i pesada.Potser hi ha unes quatre o cinc seqüències bones.
No tenia ganes de veure-la i ara encara menys
Si antes no me llamaba verla, ahora si que ya esta bien decidido, gracias.
...y desde cuando los americanos han sido malos???
Una que sí he vist aquesta setmana i m'ha encantat és "El secreto de sus ojos", Óscar a la millor pel·lícula estrangera.
L'única "pega" és que en ser argentina, alguns diàlegs costa una mica d'entendre'ls.
El guió boníssim i els actors també.
No em crida l'atenció, no la veuré...
Vista la crítica, en cas d'anar al cinema serà millor apostar per una altra pel·lícula. Sobre la fiabilitat dles Òscars, no sempre són fantàstiques els que guanyen premis. Vés a saber què hi deu haver darrera!
Potser jo sóc el raro però les pelicules que més m'agraden no solen tenir gaires oscars
Vaig estar a punt d'anar-hi i al final em vaig fer enrere. Pel que dius la intuició no em va fallar.
Veig que no hi ha ningú que l'hagi vist...potser seré l'única persona de Catalunya que l'ha vista?
Ah, no: al cinema -el dia que hi vaig anar- érem unes deu persones...bufff ja començava a pensar que era raret...
Heu de veure "the road". Molt bona, i fa posar els pels de punta. A mi em va fer pensar molt, molt. Tenia moltes ganes de veure-la despres de llegir el llibre, bonissim d'altra banda. La pelicula posa imatges al llibre.
Doncs a mi "The road" no és que m'entusiasmés tant. És bastant lenta i se'm va fer llarga. Les millors que he vist últimament són "Una educación" i "Celda 211"
Caram, no l'he vista encara...però me n'has deixat poques ganes de fer-ho!
Bé, hi ha moltes altres pal·lícules que poden omplir l'espai que hi hagués dedicat i que segurament faran més profit.
Bona setmana.
Totalment d'acord. Aquesta peli anava per la vida en plan docudrama independent, i no deixa de ser una americanada bodriosa com una altra.
Publica un comentari a l'entrada