Fins aquí res a dir. Segur que cadascú de nosaltres pertany a alguna secta, oi?
La cosa canvia quan al terme se li dóna un gir pejoratiu: ja ningú reconeix o admet pertànyer a alguna d’elles.
S’han donat casos en que tota una societat és membre d’una secta: l’Alemanya de Hitler, la Itàlia de Mussolini, l’España franquista i alguns països islàmics. En aquests casos els seus líders utilitzen o han utilitzat un missatge paranoic en societats fracassades i humiliades.
Per si no ho sabíeu, només a Catalunya hi ha unes 88 sectes amb 53.000 adeptes (0.88 % de la població), de les qual 16 són considerades perilloses. I és que en aquest tema també hi ha graus.
Perillosa si “només” tens problemes d’adaptació social i se’t coarta la teva llibertat, i destructiva si exerceixen control mental sobre tu i et suprimeixen la teva personalitat.
Actualment s’anomenen secta a les que, com a mínim, són perilloses. En algunes d’elles poden donar-se el rentat de cervell, el control mental, l’explotació humana i sexual, l’esclavitud i d’altres formes d’abusos.
Pel que fa a les “temàtiques”, les que tenen més adeptes són les de caire esotèric, seguides per les religioses, les satàniques, les filosòfiques...
Un cas curiós és el de l’Església de la Cienciologia: rebatejada per la premsa com “la secta de Hollywood”, s’endú la palma a l’hora de “fitxar” estrelles i famosos. Gent com Tom Cruise, Nicole Kidman, Chick Corea, Patrick Swayze, Brad Pitt i John Travolta són alguns dels que estan o hi han estat en aquesta secta.
Vosaltres us considereu membres d’alguna secta, perillosa o no? Penseu que s'haurien de prohibir totes elles? O que cadascú faci el que li doni la gana?
En aquest enllaç trobareu més informació, així com una llista de les sectes que operen a l’estat espanyol.
19 comentaris:
No veig gaire clara la definició de secta, Gerard. Si sóc membre d'un esbat dansaire, formo part d'una família o sóc soci del Barça, per posar tres exemples, pertanyo a alguna secta? Hi pertanyo si em considero membre d'una comunitat nacional o religiosa? I si sóc un dels seguidors d'aquest bloc? Com ho veus tot això?
imagino Duc que ser d'un esbart dansaire o seguidor d'aquest blog no t'impideix anar a fer castells i visitar altres blogs. Entenc que la llibertat personal i de pensament és l'essèncial per distingir una secta d'una agrupació, no?
Duc: sociològicament parlant, i en els casos que proposes, els de l'esbart i el del Barça sí que es podrien considerar de pertinença a una secta; grups amb una ideologia determinada i, sovint, dirigits per un líder carismàtic.
El de la família ja seria un cas més discutible...
El ser seguidor d'un blog no és sectari en cap cas.
Estic d'acord amb tu, Clidice, en el tema de la llibertat personal i de pensament.
No, si estic d'acord amb tu, Clidice.Només m'interessava aclarir-ho perquè m'ha semblat que una determinada lectura del primer paràgraf podria portar a interpretacions similars.Queda entès, llavors.
Gerard: No entro en el que diu la sociologia perquè no estic gaire al corrent.
De tota manera, entre ser membre d'un esbart dansaire i ser seguidor d'un equip de futbol crec que potencialment té més de sectari(per despersonalitzador)el segon exemple que el primer. Ep, no vull dir necessàriament amb això que el Barça o l'Espanyol siguin sectes perilloses. Quedi clar!
Estem tots a la secta Zapaterista.....però per força pura i dura!!!!
Després de molt pensar, penso (!) que pertanyo a la "secta dels que diuen que no pertanyen a cap secta, però malgrat tot, en ser tot relatiu, es pregunten: una secta? què és realment una secta?"
Aniré a l'enllaç que dius, i m'informaré.
Petons als garrotxins i a les garrotxines!!
Discrepo una mica de la teva definició inicial. Per a mi la paraula secta sempre té connotacions negatives només pel simple fet de coartar la llibertat de l'individu. Organitzacions que tenen com a finalitat enriquir-se a partir de la captació de seguidors, essent sempre necessària la conversió i la separació d'aquest de la resta de la societat, del seu entorn natural, dels seus origens. Es tracta de seguir cegament a un o més liders o mestres. Obeint-lo. Es tracta d'anar contra tots els altres, cal excloure a qui no pensa igual, qui no segueix la única veritat, amb un discurs antisocial, amb desestabilització mental,... Per sort, no tots som d'una o altra secta. Per a mi pertanyer a un o altre grup amb finalitats de lleure, oci, esport, cultural,... inclús religiós, no sempre és sinònim de pertanyer a una secta.
Si faig l'¡esforç de veure-ho en positiu, sóc de la secta blogger, jejeje, no, seriosament, no sabria dir-ho!
Thera, és el que dic: originalment no en tenia, de caràcter pejoratiu. Actualment sí que el té. I n'estic convençut de que cap persona de les que conec -tu inclosa- no pertany a cap secta perillosa. I si que en conec algú -en canvi- que segueix alguna secta de les considerades "suaus"...
Zel: jo també segueixo la secta blogger. Ara només ens cal trobar el nostre lider espiritual...
Hem d'aprendre a pensar, a sentir i a obrar adequadament en els dificultats que ens porta la vida. No hem de ser esclaus de res, ni tan sols d'un dogma. El que passa, és que molts humans viuen en la insatisfacció, el dolor i la ignorància, i per fugir d'això prenen vies d'escapament en la recerca de la satisfacció.
No pertanyo a cap secta religiosa, cultural, política....
Penso que, en el cas de sectes destructives i perilloses que no respecten els drets i les llibertats dels individus i, es forci la submissió haurien de prohibir-se.
Yo no las prohibiria, entonces también habría que prohibir las religiones o eso no son sectas?
Cada uno que haga lo que quiera pero eso si, que respeten a los demás y no nos intenten comer la cabeza.
Jo quan llegeixo "secta", mai segueixo llegint.
Gemma: l'escrit que he fet, però, l'has llegit?
Unes dades realment esgarrifadores. Molta gent manipuladora i massa gent manipulada. Un petó
Miqueldevic
Secta; grup liderat per persones que pretenen el domini, cec damunt d'altres que estan per sota. Els motius? pot ser per sentir el propi poder,domini,vanitat personal o per obtenir el mateix utilitzant els altres (dominats)com a peons i servidors. La seva paraula (la del líder)és la única veritat (almenys pels sectaris)i els mètodes són d'adoctrinament, separació i enaltiment del grup dels purs, contra la resta de vivents que són els errats o impurs. La discrepància es castiga amb l'oblit, l'acusació, la difamació, el despreci o la mort. Tot això té diferents graus i matitzos. Aquí fins i tot hi entrarien alguns grup religiosos (sectaris)reconeguts i acceptats socialment pel seu entorn cultural com també grups polítics radicals, que enalteixen pàtries i nacions a costa d'odis i exclusions.
Ais.... has tocat un tema enrevessat.... secta no crec que sempre vagi relacionat amb la religio (sóc tirant a agnòstica "gràcies a deu, jajaja). M'he llegit molts articles sobre sectes, coneixes els "Amish".... els consideraries sectaris? Treballo en salut mental, i hi ha gent molt feble que es deixa endur per la corrent d'un "Carlos Jesús" qualsevol, per tal d'estar en un "grup", sentir-se necessari o formar-hi part.... però es que hi ha gent per a tot.... Bon post, i tant que si, segur que em quedo amb més coses per escriure, així que potser torno :) Petons!!
N'he sentit a parlar alguna cosa, dels Amish; jo els considero un grup sectari (traient-ne les connotacions pejoratives de la paraula).
I si que és cert que entre la gent amb menys fortalesa mental (o més desestructuració) els líders sectaris hi troben una bona cantera.
Jo també treballo amb salut mental i en conec algun, de cas.
Enhorabona pel teu blog, Cris!!!
Doncs dels Amish, en vaig veure una peli "A las duras y a las maduras" amb Tim Allen y la Kirstie Alley, que em va fer pensar en les sectes, però la vessant més romàntica potser.... Gràcies per les felicitacions, és casa vostra també, i sempre és un plaer de llgir-vos :)
Publica un comentari a l'entrada