15 de febrer de 2009

MICROONES

Hi ha coses a la vida que, pel fet de repetir-les sovint, perden la importància que tenen. O, si més no, les rebaixem a una quotidianitat tan absoluta que perdem de vista la transcendència que tenen.
No em refereixo a grans gestes humanes ni a exquisides discussions filosòfiques: m’estic referint –ni més ni menys- a l’habitual fet d’anar a comprar qualsevol bé de consum amb una targeta de crèdit.
Ahir tarda vaig acompanyar un amic a comprar un microones. Un simple microones (qui no en té un a casa?). Ara ja se sap: quan se t’espatlla un d’aquests (o qualsevol) artilugis, gairebé sempre surt més a compte comprar-ne un de nou que reparar-ne el vell (...) Tot sortint de la botiga el meu amic va fer la següent reflexió: “Et dónes compte? Molt possiblement una persona que visqui –posem- a Burkina Faso, mai podrà fer això que acabem de fer. Mai en sa vida veurà un microones, i menys una tarja de crèdit”.
És veritat. L’espècie humana és –de tots els animals- la que més diferències posseeix entre els seus individus. Diferències d’hàbitats, diferències d’oportunitats, diferències de riquesa, diferències de poder sobre els altres, diferències d’expectatives de vida. Diferències que, en definitiva, no fan més que afavorir uns a costa dels altres.
Pensar en aquestes coses em fa posar de mala llet. Jo em puc considerar afortunat i, per tant, no tinc cap dret a queixar-me del que tinc (o del que no puc tenir). Penso que el que està en les meves mans és col•laborar amb entitats que hi treballin, per al Tercer Món, i no oblidar mai que hi ha gent que pateix. I en el meu dia a dia mirar de no caure en excessos. De cap mena.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

El microones ja està instalat a la cuina, al costat de la nevera a on hi ha el menjar i endollat a la corrent que flueix incessant i proporciona energia, llum, escalfor...Segueixo pensant en la persona de burkina fasso , ara molt més, i no puc deixar de pensar (com cada dia que em llevo) de la gran sort que tenim. Aquest vespre he vist el 30 minuts , que parlava de la gran paradoxa que es dóna als USA, amb tot això de les cobertures sanitàries i els 35 milions de norteamericans que no es poden pagar l'atenció mèdica...Pobres, molt pobres, a un pais molt ric i ple de rics, molt rics...
Veurem canvis? Penso com tu, que un dels canvis el tenim a les nostres mans, essent conscients del que tenim i viure feliços, sense estirar el braç més que lamàniga.
Mai tres hores d'un dissabte havíen estat tan plaents.

Thera ha dit...

Tens tota la raó amb això que dius, les diferències de vegades són masses i massa grans i l'evolució científica i tecnològica sovint les accentua encara més.
Amb l'exemple del microones m'has fet pensar en els dies que ens vam quedar sense electricitat a casa (a causa de la nevada) i just al matí en llevar-nos la meva filla em va preguntar que com ho faríem per escalfar la llet "el microones no va". Ens hem acostumat a una manera de viure amb una pila de "luxes" i comoditats que molts llocs no tenen i el pitjor de tot és que els més petits no en són ni conscients, per ells el microones, el mòbil i internet és el més 'normal del món' (per ells ha estat sempre així...).

gerardeli ha dit...

I tant!!!
És important que sàpiguen que no tothom té les mateixes comoditats, i que sàpiguen que també hi ha gent que és feliç sense microones, o sense mòbil, o sense internet...
Tot i que jo, ara, no podria estar escrivint i compartint això...

gerardeli ha dit...

Anònim: m'escarneixes o què?
Això de la corrent que flueix incessant m'ha fet gràcia....és de la teva collita?
Ens veiem!!!!

Gaia ha dit...

Un dels principals problemes que pateixen els països del 3er món és l’autentica vergonya de polítics que han tingut, perquè els diners se’n van a les seves butxaques.
Està bé això que dius de que està en les nostres mans de col·laborar amb els països tercermundistes però, sobretot, qui els ha d’ajudar són els organismes internacionals, perquè puguin entrar al mercat internacional amb igualtat d’oportunitats. Els organismes haurien d’intervenir, perquè aquests països puguin sobreviure i tinguin possibilitats d’exportar els seus productes a occident i generar riquesa.
A vegades, no cal anar tan lluny per veure diferencies d’hàbits, oportunitats, riquesa, poder i expectatives de vida. Molt a prop nostre podem veure gent amb aquestes mancances i evidentment molta d’aquesta gent en sa vida han fet servir una tarja de crèdit i un microones.

Related Posts with Thumbnails