30 de març del 2010

TDT

Després de mesos i mesos de parlar-ne, ha arribat el gran moment de l'apagada analògica definitiva. Us he de confessar que estava amb un ai al cor: i si la tan cacarejada apagada ens deixa a tots a les fosques?

No les tenia totes però ara ja m'he convençut de la gran millora que la TDT ens portarà a les nostres tristes i miserables vides. Per fi puc veure 35 canals, en una grandíssima definició i tenir informació detallada del que falta per acabar un programa o una determinada pel·lícula.

Encara no sé com he pogut viure tants anys sense la TDT!!!

La veritat, tot i tenir tants canals a l'abast, segueixo veient els dos o tres de sempre. I l'alta definició, què voleu que us digui: potser perquè porto ulleres, però jo ho veig tot igual que abans. La tele deu seguir tenint aquelles famoses "625 líneas", no?

Un altre inconvenient important és quin canal assignar a cada cadena: les sis primeres estan clares, però el conflicte comença a partir d'aquest número; abans jo tenia el "Canal 33" al número 4, però ara entra en conflicte amb la cadena "Cuatro"; tinc l'opció de posar el "Canal 33" al número 33, però em sembla que no es mereix estar tan enrera, tan lluny en la distància del comandament. I el "3/24", on el poso? Ja tenim muntat un conflicte de preferències i prioritats!!! Quin merder!!!

Abans era fàcil recordar a quin canal estava cada cadena, però ara si recordes els sis o set primers ja és tot un rècord. Per a trobar la resta només et queda la prova de l'assaig i error.

Ah, i un altre inconvenient afegit: la complicació del comandament a distància. Jo, quan en veig un, se'm posen els pèls de punta. Tants de botons, tants colors i tantes paraules que no entenc!!! Tothom fa cursos d'informàtica, però a ningú se li ha ocorregut organitzar-ne un de "Comandaments a distància. Usos i possibilitats".

Digueu-me ignorant, tonto o curt de mires, però encara he de trobar el veritable sentit a la TDT i a tot el que l'envolta. Només un bon negoci per als venedors de teles i de descodificadors.

Sou de les que/dels que us baralleu amb el comandament i la tele? La TDT ha canviat les vostres vides? Heu descobert cadenes que han esdevingut del tot imprescindibles per al vostre creixement personal?

15 de març del 2010

EN CINEMA HOSTIL

L'altre dia vaig decidir anar a veure "En tierra hostil", guanyadora de 6 Òscars; entre ells al de la millor pel·lícula. Aquesta nominació sempre eleva el grau d'expectativa d'allò que vas a veure. Sempre esperes sortir sorprès i satisfet del cinema, dient que és la pel·lícula més bona que mai has vist.

Jo quasi sempre caic de peus a la galleda, m'oblido de que els Òscar no són els únics -ni els més fiables- premis cinematogràfics i acabo sortint decebut.

Dels 131 minuts que dura la pel·lícula em vaig passar uns 100 esperant que passés alguna cosa interessant: res. Era com estar veient un videojoc de guerra d'última generació (i mira que les pel·lícules de guerra no m'agraden!!! Ni els videojocs!!!).

Sí que he de reconèixer que està ben ambientada i impecablement rodada, però se'm va fer llarga i lenta. I la reflexió final -just quan el protagonista no està a la guerra- és l'únic tros que se salva. Tot i així justet, justet. Els americans sempre tan bons i la resta tan i tan dolents!!! És que no s'aguanta.

Els que la veieu ja em direu què us ha semblat, val?

Avisades i avisats esteu...

Related Posts with Thumbnails