13 d’agost de 2009

ESPÈCIES INVASORES

D'un temps a aquesta part és freqüent sentir parlar de que tal o qual espècie d'animal o planta està proliferant més del compte. Espècies que fa un temps eren desconegudes per nosaltres ara ens poden ser "familiars".

I el problema no és que vinguin de fora, el problema és que poden desplaçar i fins i tot fer desaparèixer algunes de les espècies que habitaven aquí i que estaven perfectament adaptades, competint amb elles per l'hàbitat i el menjar.

Aquest escrit se'm va ocórrer ahir al matí, llegint al diari que una nova espècie de cargol envaeix els camps d'arròs del Delta de l'Ebre. I els arrasa.

L'individu en qüestió és l'anomenat cargol poma (Pomacea canaliculata): un cargol de fins a 15 cm de llarg i que posa els seus ous en els brots tendres de l'arròs. Es veu que s'està expandint a gran velocitat per les sèquies i canals i que, quan broti l'arròs, pot devastar el conreu.

Altres plantes i animals considerats invasors que he trobat són aquests:

• Herba de la Pampa o Plomall (prové de Sudamèrica).
• Falsa acàcia (prové d'Amèrica del Nord).
• Ailant (prové d'Àsia).
• Mosquit tigre (sudest d'Àsia).
• Musclo zebra (mars Negre i Caspi).
• Cranc vermell americà (Amèrica del Nord).
• Tortuga de Florida (Amèrica del Nord).
• Visó americà (Amèrica del Nord).
• Silur (conca del Danubi).
• Perca del Nil ( Àfrica).

En coneixeu d'altres?

I ja per acabar, dues consideracions per pensar-hi.

Primera: al segle V els romans van portar de l'Àsia el castanyer (Castanea sativa). Qui sap si en el seu moment va ser una espècie invasora, però és innegable que avui en dia és considerat "un més de la família": com si hagués estat entre nosaltres tota la vida, i amb un pes important en les nostres tradicions populars més arrelades.

Segona: pot ser considerat l'home (Homo sapiens) una espècie invasora? En tot cas, invasora d'on? I autòctona d'on?

8 d’agost de 2009

ANORÈXIA SEXUAL

Heu sentit mai parlar de l'anorèxia sexual? Es veu que es tracta d'una disfunció cada cop més estesa entre la població occidental.


Així com la persona anorèxica rebutja el menjar, la persona amb anorèxia sexual rebutja tota manifestació sexual. No es tracta d'una disminució del desig o una pèrdua temporal del mateix per motius emocionals: és un odi frontal i manifest a tot allò relacionat amb el sexe. La persona s'odia a si mateixa pel fet de ser sexual, i odia a qualsevol que se l'insinuï en aquest sentit.


L'origen d'aquesta malaltia pot ser una experiència viscuda de rebuig o abús sexual.


És curiós pensar en com les anorèxies -la del menjar i la sexual- afecten directament a la supervivència: la primera a la supervivència individual i la segona a la perpetuació de l'espècie. Deixant de banda el suïcidi és, potser, la malaltia més autodestructiva que em ve al cap.


Potser ara entendrem millor perquè el menjar i el sexe són dos dels grans plaers de què podem gaudir els humans: ens hi va la vida!!!!

I per acabar i fer-vos riure una estona, aquí us deixo aquest acudit. M'ha agradat!

Related Posts with Thumbnails