20 de juliol de 2009

MARROC (IMPACTES)

Tenia pendent escriure alguna cosa sobre les "curiositats" amb les que em vaig ensopegar al Marroc. N'hi ha de diverses classes i jo he fet una mena de classificació "sui generis".

DENTISTES


És habitual anar caminant per Marràqueix i trobar-te una botiga on hi vénen dentadures postisses.

A mi, personalment, se'm fa difícil imaginar-me com se't pot adaptar bé una dentadura bo i feta; quan normalment és una cosa que es fa a mida i no admet gaires variacions.

Veient l'aparador fa venir com angúnia, no?





SALA DE PREGÀRIA


Aquest rètol el vaig veure a l'estació de trens de Marràqueix: quan arribes a aquest punt pots triar entre anar a orinar o anar a pregar. Tot i que també pots anar al lavabo i després a pregar... perquè no se t'hagi escapat el tren.





AQUÍ ES REUTILITZA


Als marroquins no els hem de donar lliçons de reciclatge: ho practiquen d'una manera imaginativa.

A que mai se us hagués ocorregut fer servir el televisor vell –ara que ve la TDT- per fer un mur? Doncs ells ja fa temps que ho fan: i no us penseu que es tracta d'una exposició d'algun artista avantguardista...





RESANT AL CARRER


Si no has pogut resar a l'estació i t'agafen ganes de fer-ho al carrer, busca't alguns companys d'oració i no et tallis! L'oració pública té lloc 5 cops al dia: el muetzí puja al minaret i des d'allà crida al creients a l'oració.

A les dones no els hi és permès pregar amb els homes....si algú m'explica el perquè estaré encantat de saber-ho.





TRADICIÓ vs INNOVACIÓ


Una de les imatges que em va sobtar va ser aquest contrast entre la tradició (cases fetes de fang) i la modernitat (antenes parabòliques). I el més curiós és que en molts d'aquests pobles de muntanya, tot just els estaven instal·lant l'electricitat.

Puc entendre que en aquestes zones tan deprimides el veure la tele pot ser dels pocs al·licients que tenen, no?





CAOS


Passejant per la medina de Marràqueix podem trobar tota mena de comerços i tallers dedicats a les activitats més diverses. Normalment estan agrupats per gremis, de tal manera que camines per carrers de pelleters, ferrers, ceramistes, brocanters, joiers, sabaters... La primera sorpresa amb la que et trobes és que el trànsit rodat –en carrers tan estrets- té total preferència: la majoria són motos que passen a tota velocitat per entre els vianants, o carros carregats a més no poder, estirats per mules. O t'apartes o t'aparten.

I què dir de les "botigues" o tallers atapeïts fins a l'impossible amb el gènere o la mercaderia pertinent: ferros, sabates, fruites, pells...

Com a mostra la foto:


7 de juliol de 2009

US TROBAVA A FALTAR

Avui feia cinc dies des de l'última connexió amb totes i tots vosaltres. L'últim moment va ser dijous passat, just abans de que un llamp caigués a sobre de casa meva.
Va petar molt fort. Un soroll sec i contundent. Implacable.
De resultes de l'impacte (elèctric) van quedar fora de joc la pantalla de l'ordinador, la connexió a internet, el televisor, el telèfon, una estació meteorològica i gairebé la casa sencera.
De cop i volta em vaig sentir com aïllat del món exterior i, tot i que em quedava la ràdio, no era el mateix...
Ara, mica en mica, va tornant la "normalitat" i les connexions es reprenen.
Us he de confessar que us he trobat a faltar. De debò.

Related Posts with Thumbnails