24 de març de 2009

KEVIN CARTER: EL FOTÒGRAF MALEÏT




La fotografia va ser feta al Sudan per Kevin Carter, l’any 1993. Diuen que s’hi va estar més de 20 minuts esperant a tirar la millor fotografia possible.

La lògica era evident: si aconseguia una foto prou potent, en primer lloc sortia guanyant ell i, a continuació, aconseguia despertar aquella sensibilitat adormida cap als que pateixen. Per això no va ajudar a la nena. Si ho hagués fet no hauria tingut la foto.

Ni un any després -l’abril de 1994- guanyava el premi Pulitzer.

Aquest va ser l’inici del final de Carter.

Va rebre pressions per totes bandes: de la seva família, dels mitjans de comunicació, dels col·legues de professió, de l’opinió pública en general. La pregunta òbvia era: “I després, vas ajudar la nena?”

Va ser tan forta, aquesta “persecució”, que en Kevin Carter va caure en una profunda depressió i el juliol de 1994 (només tres mesos després del premi) va decidir treure’s la vida, inhalant el monòxid de carboni del seu cotxe.

Una mort dolça per a un final amarg.


Què en penseu, d’aquest fet? Va ser lícit -moralment parlant- fer aquesta fotografia? La finalitat justificava els mitjans?

18 de març de 2009

DIANE ARBUS, UNA MIRADA "DIFERENT"

Fa relativament poc, he sabut de l’existència d’una magnífica fotògrafa, morta ja fa uns anys. Es tracta de la Diane Arbus (Nova York, 1923-1971). El que m’ha cridat l’atenció d’aquesta gran professional han estat -com no- les seves fotografies. Es va dedicar a retratar gent de “l’altra banda”: persones que sortissin dels “models tradicionals”; per exemple, malalts mentals, gegants, famílies atípiques, fenòmens del circ, prostitutes, etc. De la seva biografia se’n va fer una pel•lícula: FUR (traduïda com a RETRATO DE UNA OBSESION), l’any 2006 i protagonitzada per Nicole Kidman. És curiós que algú es dediqués a retratar allò que la majoria de gent percep com a molest, lleig, fastigós o dolent. Molts de nosaltres, els humans, quan coincidim amb aquest tipus de persones ens compadim d’elles. Actuem amb amabilitat amb aquells que gosen envair el nostre tranquil entorn, i se’ns desperten les ànsies d’ajudar. Potser perquè ells reflecteixen la part més odiosa de nosaltres i per això ens costa mirar-los a la cara, doncs si ho fem apareixen els nostres propis dimonis. I amb això no dic que tothom es comporti de la mateixa manera. Per sort. Us deixo un grapat de fotografies de la Diane Arbus. Són esplèndides!!!
















8 de març de 2009

ÚLTIM ANUNCI DE COCA COLA



M'ha semblat ocurrent, el guió.

7 de març de 2009

DIA DE LA DONA TREBALLADORA (I DE LA NO TREBALLADORA, TAMBÉ)


Com cada any, com cada dia de l'any, m'adhereixo i solidaritzo amb les dones -com a persones i com a gènere- de tot el món.
No vaig néixer dona, però tampoc m'hagués importat: per sobre de tot som persones, compartim un mateix món i hem de fer l'impossible per entendre'ns i conviure en pau.
Des d'aquí el meu més profund homenatge a vosaltres, les dones, que lluiteu dia a dia per què no siguin trepitjats els vostres drets.

Per a qui vulgui conèixer la història d'aquesta celebració cliqueu aquí.

1 de març de 2009

PAREU, QUE JO EM BAIXO!!!

Fa temps que vull escriure sobre això, però se’m fa difícil, donada la complexitat i transcendència de l’assumpte. Ho intento.

Primer va ser l’Eix Transversal (Girona-Vic-Lleida). Han anat passant els anys i s’ha acabat l’autovia Figueres-Olot. Després de molt debat i polèmica social se’ns ha imposat el tristament famós Túnel de Bracons (Olot-Vic).

Segons els polítics de torn, aquest últim eix viari és vital per esmenar l’històric aïllament de la comarca de la Garrotxa, i per facilitar les comunicacions Osona-Garrotxa. Segons els mateixos polítics és una carretera comarcal de segon ordre (un carril en cada sentit).

Ja tenim totes les peces del trencaclosques. Però aquest trencaclosques és bastant més gran del que ens pensem. I ens falten algunes peces. Quines?


Ara us ho explico, però.....no comenceu a intuir alguna cosa?


Per començar les variants de Les Preses i d’Olot (ja hi ha el debat obert de si han de ser desdoblades. Ho seran, no us amoïneu). També ens falta el desdoblament de l’Eix Transversal (i fa quatre dies que es va construir!!!). I quan hagin passat uns anys -o mesos, tan sols- ja parlaran de desdoblar el Túnel de Bracons (tranquils, que ho estarà).


Encara no intuïu on vaig a parar?


Ens estan venent -a poc a poc, no fos cas que ens empatxéssim- una AUTOPISTA ALTERNATIVA A L’AP7. Trajecte: frontera francesa-Figueres-Olot-Vic-Lleida-Saragossa-...

Buffff, quina “vomitada” acabo de fer!!!

Tot el trànsit que ve d’Europa cap al centre i oest de la Península, ara passa per l’AP7. Aquesta autopista, en la seva major part de dos carrils, està col·lapsada. A part, la volta que es dóna es pot estalviar tirant pel dret.


Lligueu caps, ara?


Ens venen “petites” CARRETERES INTERCOMARCALS, quan ens estan endossant una AUTOPISTA INTERNACIONAL!!!

Això si: a poc a poc i sense fer gaire soroll.

Fins quan seguirem trinxant, partint, dividint, esmicolant el territori?

No hi ha aturador a aquesta follia expansionista?

És això el progrés?

Ens amaguen informació, els polítics?

Tot aquest megaprojecte ve manat des d’Europa?


Estaria encantat de conèixer les respostes a aquests interrogants...si algú les sap...

Related Posts with Thumbnails