2 de gener del 2009

CAP D'ANY


Amb l’arribada d’aquestes dates –des de fa uns anys- em vénen al cap una sèrie de pensaments incongruents i confusos. No és per espantar-vos (si és que algú llegeix això, que ja ho dubto), però s’ha instal•lat en la meva ment una mena de rebuig frontal a celebrar el canvi d’any.
Un acte molt típic entre la gent d’aquestes contrades és formular-se una sèrie, més o menys llarga, de bons propòsits (o no) per a l’any que s’enceta. Però deixem-nos estar de ximpleries: la majoria de gent se n’oblida d’aquestes sanes intencions als pocs dies (per no dir hores) d’haver-les formulat. I així any rera any.
Ja comencem a ser una mica grandets i el que hauríem de fer –si és que de debò ens volem proposar bones accions- és formular-nos-les cada matí en llevar-nos. A part de badallar i treure’ns les lleganyes; això és el primer en què hauríem de pensar cada dia, i no només un cop a l’any.
No és que estigui en contra de les celebracions, que ja m’agraden, el que estic en contra és de tant consumisme inútil i devastador: milers de kilowatts gastats en il•luminació; tones de plàstic llençades en forma de gots d’un sol ús que, al seu torn, serveixen per ingerir milions de litres d’alcohol que, al seu torn, maten un bon grapat de neurones a cadascú dels que l’ingereixen.
I tot per passar d’un any a un altre, com si aquest canvi de numeració ens portés quelcom de diferent. Serem els mateixos d’abans, la sort que tindrem no dependrà –en cap cas- de començar o no un any nou, els amors i les amistats vindran donats per la nostra actitud i predisposició i no pel fet d’encetar any, que seguim tenint feina vindrà donat per l’evolució de l’economia, no per la màgia de l’any nou... La llista seria interminable.
Potser em direu que sóc massa racional, però quan, any rera any, veig que segueixen havent guerres, que segueix morint la gent de fam, que segueixen morint dones a mans de mascles prepotents, que seguim contaminant i carregant-nos el Planeta...quan veig i penso en tot això se’m treuen les ganes de quasi tot.

3 comentaris:

zel ha dit...

Hola, noi, vinc a saludar-te, a apuntar-me tot això que deies al post, i a conéixer el teu blog! Amb el teu permís, passaré...Jo també sóc mestra!!!!

Anònim ha dit...

S’ha de mirar d’una forma positiva el canvi d’any i pensar que tens un any més per endavant, una oportunitat més d’aprofitar la vida, de gaudir dels plaers d’aquesta, d’intentar ser millors i poder dir t’estimo, abraçar i besar a la gent que t’ho inspiri.
Es veritat que molts de nosaltres al començar l’any tenim i declarem una llista de propòsits, idees, desitges i somnis, que malgrat rara vegada s’arribin a complir, esperant sobre tot corregir els errors comesos. Però això, dependrà exclusivament de nosaltres, si aquestes propostes les portem a terme o queden enterrades en l’oblit.
Estic completament d’acord amb tu sobre el consumisme tan inútil que es fa en aquestes diades

MIA ha dit...

hola , tens tota la raó en aixo que dius del nadal i el consumisme...sobretot el que es fa mes aquests dies es lo de saludar a gent quan durant tot l'any ni t'hi fixaves, te nassos la cosa o no ??? val més que no m'enfili que sino aixó treuria fum, adeu i abraçades.

Related Posts with Thumbnails