11 de novembre del 2008

REMEMBER



És curiós com l'atzar et porta, de vegades, a llocs inesperats. El que més m'agrada de l'atzar és que no avisa: és com un intrús que et visita sense que te n'adonis.
Aquesta tarda m'he trobat amb l'atzar: a la cruïlla de la Travessera de Les Corts amb el carrer Equador. Uns familiars m'han portat en cotxe fins aquest punt -en que les nostres rutes se separaven- i m'he trobat cara a cara amb l'edifici a on, possiblement, he passat més hores de la meva infantesa......el col·legi Pare Manyanet.
Quan he estat conscient d'on estava m'ha entrat una suor freda, una mena de paràlisi emocional m'ha envaït. Tenia dues opcions: apretar a córrer en direcció contrària o agafar el toro per les banyes i plantar-li cara. He triat la segona.
Després de 28 anys de no fer-ho he tornat a travessar aquella porta, que llavors em semblava enorme i avui era com si m'hagués d'ajupir per passar-hi. No he torejat mai, però quan he entrat m'he sentit com un torero (o un gladiador) entrant a la plaça on l'espera la "bèstia". La meva bèstia particular eren un munt de records i sensacions als quals em sentia entregat; "que sea lo que Dios quiera" he pensat en travessar la porta (el col·legi em fa parlar castellà, fins i tot encara he de recitar les taules de multiplicar en castellà, perque sinó no les sé...).
Eren les 17.30 i un munt de progenitors i fills voltaven per tot arreu: era com si tots sabessin que jo no hi feia res allà; alumne no puc ser i pare...de qui? Però tot això m'ho he fet jo solet: ningú ha sospitat de mi ni de les meves intencions.
Passats els primers minuts i en veure que moltes coses seguien iguals i d'altres ni les coneixia, i en veure que no em passava res greu, he fet alguna foto i he marxat per on he vingut.
I aquí estic explicant-vos-ho i pensant que tot ha estat una al·lucinació (coses de la lluna plena...)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Per a mi també ha estat tota una sorpresa veure el Manyanet en la primera pàgina del teu bloc. A mi em va passar una cosa semblant farà ara un parell o tres d'anys, hi vaig entrar amb l'Eloi aprofitant que passàvem pel davant i li vaig ensenyar els patis, la piscina (quantes hores de bany ens hi vàrem passar) i el mural del davant de la garita del porter de l'entrada (no recordo el seu nom). Es com tornar a reviure una etapa que semblava oblidada en un recó de la memòria... quin rècords!!!

gerardeli ha dit...

El porter no era el sr. domingo, o algo així?

MIA ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
MIA ha dit...

hola , que tal per barna, veig que vas recordant vells temps, aixó de l'escolA està molt be, fa gràcia tornar a reviure recors. mia

Anònim ha dit...

Òndia si, ha estat una sensació molt estranya. En aquella escola vaig estar des dels 6 als 17 anys: mitja vida matí i tarda (i algunes nits quan em quedava a entrenar a natació)...

Related Posts with Thumbnails